Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.338
|
141.
Es pot dir frapar i frapant en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple:
La notícia de l'accident m'ha impactat molt.
Pel que fa a l'adjectiu fr [...]
|
|
142.
Guionet en els numerals compostos (cardinals i ordinals)
Font
Fitxes de l'Optimot
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
|
|
143.
Ortografia de la essa sonora: s i z
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
|
|
144.
Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font
Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
|
|
145.
signes d'interrogació i admiració (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat [...]
|
|
146.
Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
|
|
147.
Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Font
Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca
Benavarri: benavarrès -esa
Calaceit: calaceità -ana
Fraga: fragatí -ina
Franja: franjolí -ina
Llitera: lliterà -ana
Matarranya: del Matarranya
Ribagorça: ribagorçà -ana
Tamarit: tamarità -ana
Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana
[...]
|
|
148.
Usos de la preposició cap i cap a
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Ara bé, amb valor de direcció la preposició cap a es redueix a cap davant d'aquelles expressions que en altres contextos s'usen sense la preposició a. Són els casos següents:
els adverbis demostratius aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Vine cap aquí, que et pentino.
preposicions i adverbis de [...]
|
|
149.
Usos de la preposició com i com a
Font
Fitxes de l'Optimot
crustaci és conegut en algunes zones com a porquet de Sant Antoni.
No obstant això, davant de sintagmes nominals introduïts per un article o davant de complements amb la preposició de, és poc perceptible la distinció dels dos valors anteriors i com a se sol reduir a com. Per exemple:
És un alpinista [...]
|
|
150.
Usos de la preposició fins i fins a
Font
Fitxes de l'Optimot
allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris [...]
|
